Extremeny

Extremeny

Lengua estremeña, Barranquênhu i Ehtremeñu
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	201.500  (100 )
Autòcton de	Extremadura
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües castellanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	ext
Glottolog	extr1243
Ethnologue	ext
IETF	ext

L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris. És habitualment classificat dins dels idiomes d'Espanya per organitzacions internacionals i nacionals, malgrat encara no ésser oficial en les comunitats on es parla.

També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles castellanes d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdova, d'influència lleonesa, com a l'abstracció mental de l'home extremeny típic, un pagès dedicat a treballar la terra i fer vida al medi rural.

Es parla en les comarques salmantines del Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo (Ciá Rodrigu) i de Béjar (Bejal). A Càceres (Caçris) té un bon grau de conservació a les comarques situades al nord del Riu Tajo: la Sierra de Gata, Las Hurdes (Las Hurzis, pronunciant la "h" com una "h" aspirada, semblant a la de l'anglès, i la "z" com una "d" sonora), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com el Piornal, El Torno, el Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera (Mairoñera), en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. No obstant això, i contràriament al que la majoria de la gent hi pensa, l'extremeny perviu a tota Extremadura i fins i tot enllà, depenent la puresa del parlant i, sobretot, de l'aïllament geogràfic de les poblacions i comarques. Així i tot, la majoria d'extremenys el parlen, mesclant-lo inconscientment amb el castellà que aprenen a les escoles, els mitjans de comunicació i la vida política.

Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no gaire fiables. Possiblement siguin uns milers els qui encara conserven una gran quantitat de trets lingüístics que es poden identificar amb la històrica modalitat asturlleonesa.